Llegendes i rondalles de bèsties, follets, gegants, tresors, dones encantades, bruixes, dimonis, i moltes altres, constitueixen un veritable tresor cultural transmès oralment de generació en generació durant segles. Avui, podem recordar-les i gaudir-ne gràcies a la transcripció que van fer a mitjan segle XIX folkloristes d’arreu dels Països Catalans.
(Calella, 1956). Ha col·laborat en diversos diaris, revistes i ràdios. En l’àmbit etnogràfic ha publicat la trilogia del Recull de cultura oral del Montnegre (Històries i llegendes de l’any vuit , 2008; Vògits, modolons i desfedors...
(Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 1991). Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on va especialitzar-se en l’àmbit de dibuix. Més tard va completar la seva formació estudiant un màster en Animació 3D a la Universitat Pompeu...
Contra el que molta gent pensa, les rondalles i llegendes no són solament contes infantils, com es veu en les més de 180 seleccionades en aquest llibre, de cap a seixanta recol·lectors i amb vuitanta obres de tots els Països Catalans d’autors com Joan Amades o Sara Llorens (Principat), Francesc Martínez o Enric Valor (País Valencià), Antoni M. Alcover (Mallorca), Francesc Camps (Menorca), Joan Castelló (Pitiüses), Sergi Mas (Andorra), Esteve Caseponce (Catalunya del Nord), Artur Quintana (la Franja i el Carxe) o Eduard Toda (l’Alguer).
Són narracions transmeses oralment fins que els folkloristes, de mitjan segle xix fins ara, s’adonen del risc de l’oblit i les transcriuen i publiquen, reflectint fidelment les variants dialectals i amb una gran riquesa de vocabulari.
Són històries de bèsties, follets, gegants, tresors, encantades, bruixes, dimonis, ànimes en pena, la mort, la mar, i un capítol d’humor políticament incorrecte amb sexe i escatologia, reflex, tot plegat, d’allò que hem cregut i de com som els catalanoparlants.
Ara que l’ús del català decau i s’empobreix, en reivindiquem la varietat i la riquesa amb les contalles que els nostres avantpassats havien sentit dels seus avis.