5 de novembre del 1927. Martín Serbò es lleva la vida amb un
tret al cap. Ho fa tot sol en una habitació de l’Hotel Mansfield de
Nova York. Qui va ser l’estrella més gran del seu temps mor en la
misèria, només amb set dòlars, records i moltes preguntes.
Abans que la bala tanqui l’última actuació, acompanyarem
Martin en un viatge al passat. Una rememoració plena de culpes
però també d’èxits. Serem testimonis del naixement d’un nou món
i de la seva caiguda. Viatjarem per l’Espanya erma de finals del
segle xix. Viurem el Londres industrial de principis del segle xx
per arribar, finalment, a la consolidació de Nova York com la nova
gran metròpoli mundial.
En cada racó, en cada estada, intentarem entendre què és el que
empeny un home nascut en el no-res a ambicionar-ho tot. Compartirem
cada caiguda, cada entrebanc fins a arribar a ser considerat
l’artista més important del seu temps. Tanmateix, darrere
de la tenacitat i l’ambició s’hi amaguen renúncies. Tot té un preu i
en Martin el va pagar arrossegant les persones que el van acompanyar.
Louise Smith, Charles Chaplin o Ada Holms són les veus que
complementen el relat.
Serbò només és l’anagrama d’Orbes. La novel·la proposa un
joc de miralls, una reconstrucció a partir de les peces disperses,
de record i subjectivitat. Una història que reconstruirem a partir
d’extractes bibliogràfics de la vida de Marcelino Orbes, personatge
real en qui es basa aquesta ficció. Perquè de vegades necessitem
explicar-nos una mentida per arribar a comprendre la veritat.