Sant Andreu de Palomar, municipi annexionat a Barcelona el 1897, ha estat una població que ha viscut una mudança des del món agrícola fins al món industrial durant els segles xix i xx. Tanmateix, aquesta mudança industrial s’ha desfigurat amb el pas dels anys per esdevenir una urbs amb un fort teixit comercial i associatiu que hi dona personalitat pròpia. Per als andreuencs i les andreuenques, anar al centre de la ciutat és «anar» a Barcelona. D’ençà de l’annexió, la fisonomia del territori, tot i que alterat en alguns casos per la proliferació d’edificis alts, ha mantingut els seus carrers i les seves places amb un tarannà de flaire de poble.
(Barcelona, 1964) És llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, on també va cursar un màster universitari d’Estudis Històrics. És vicepresident del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i de Tot Història Associació Cultural. Vinculat al...
Sant Andreu de Palomar, municipi annexionat a Barcelona el 1897, ha estat una població que ha viscut una mudança des del món agrícola fins al món industrial durant els segles xix i xx. Tanmateix, aquesta mudança industrial s’ha desfigurat amb el pas dels anys per esdevenir una urbs amb un fort teixit comercial i associatiu que hi dona personalitat pròpia. Per als andreuencs i les andreuenques, anar al centre de la ciutat és «anar» a Barcelona. D’ençà de l’annexió, la fisonomia del territori, tot i que alterat en alguns casos per la proliferació d’edificis alts, ha mantingut els seus carrers i les seves places amb un tarannà de flaire de poble. Aquesta mostra de targetes postals vol ser un modest recull d’un passat que ens és memòria documentada: la memòria gràfica del primer terç del segle xx andreuenc.