COLÒNIES DE VILAMAR

L’any 1922, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de
Barcelona va trobar en la platja de Calafell l’espai idoni on
establir una nova manera de passar l’estiu per a la mainada
barcelonina. Aquesta platja era ampla, poc fonda, de
sorra fina i neta, amb una aigua rica en iode, molt assolellada
i amb una zona d’ombra formada per una pineda,
i, a més a més, a tocar de l’estació de tren. L’objectiu de
la Comissió de Cultura era formar homes i dones sans,
cívics i cultes, afavorir un ambient igualitari, construir ciutadans
responsables, conviure vora la natura, fer exercici
físic, excursions i fomentar la música, la lectura, l’escriptura
i la conversa.
Els membres de la Comissió bevien dels nous corrents
pedagògics europeus que percebien l’educació com un
instrument de pau i de solidaritat amb l’objectiu de formar
ciutadans lliures. El 16 d’agost del 1922, prop de 300
nens i nenes arriben amb tren a l’estació de Calafell. És el
primer grup d’infants que aterren a les Colònies de Vilamar.
L’esclat de la Guerra Civil al juliol del 1936 va posar fi
a aquest projecte educatiu, a qualsevol diàleg, proposta o
innovació pedagògica i al sentit comú.
Per això aquest volum pretén enaltir a tots aquells que van
lluitar per la cultura i la salut dels infants, per donar-los-hi
veu i vot, i per constatar que l’educació és un element
clau, fonamental i renovador de la societat.